“Arturo y el algoritmo” ( Per cert, una innòcua, infèrtil, ingràvida i per què no dir-ho, timorata traducció al castellà com més tard explicarem) és un treball cinematogràfic de l’italià Pierfrancesco Diliberto de l’any 2021 titolat en versió original “E noi come stronzi rimanemmo a guardare”. La peli, si més no, resulta interessant pel tema que tracta, per com el tracta i per què el tracta. Diliberto traça una visió, no ja distòpica en paisatges urbans desolats, sinó actual sobre la influència de la intel·ligència artificial en el treball i en la vida de les persones. I ho fa en clau de comèdia

“Arturo y el algoritmo” ( Per cert, una innòcua, infèrtil, ingràvida i per què no dir-ho, timorata traducció al castellà com més tard explicarem) és un treball cinematogràfic de l’italià Pierfrancesco Diliberto de l’any 2021 titolat en versió original “E noi come stronzi rimanemmo a guardare”. La peli, si més no, resulta interessant pel tema que tracta, per com el tracta i per què el tracta. Diliberto traça una visió, no ja distòpica en paisatges urbans desolats, sinó actual sobre la influència de la intel·ligència artificial en el treball i en la vida de les persones. I ho fa en clau de comèdia. Però no una comèdia qualsevol, una comèdia “ A la italiana”, amb certa dosi de denúncia i reflexió però amb tocs, matisos i girs totalment àcidament irònics i sarcàstics. Arturo és un treballador que, després d'inventar un algoritme a aplicar en l'empresa, és acomiadat per l'aplicació del propi algoritme. Viu a les pròpies carns la contradicció de la societat del progrés. S’Inicia per a ell el calvari de la desocupació i de la cerca de treball. Després de no trobar ocupació, a l'ésser d'edat avançada- els algoritmes de la xarxa no accepten la seua cerca d'ocupació per tindre més de 40 anys- passa a treballar com “rider”, com a repartidor, per a una empresa multinacional. Una empresa tant global com “uberitzada” en termes de carrer actual. Arturo esdevé una víctima més del sistema i veurà precaritzades, no sols les seues condicions de treball, si no també les seues condicions socials i personals. La digitalització és tan potent que fins la parella ideal la proporciona, primer a prova i després pagant, l'algoritme de l'empresa baix la forma d'un holograma.

Parlem d’una comèdia una mica amarga que no cau en l'esperpent ( com haguera fet el cinema espanyol amb la típica comèdia madrilenya vàcua i nihilista que prolifera sense parar) i que ens planteja una important reflexió ja des del seu títol ( versió en italià, que podria ser traduïda com : “ I nosaltres com borinots l’única cosa que fem és mirar”). El director pregunta a les persones que veiem la pel·lícula si ens estem simplement limitant a mirar deixant que s'implante aquest nou món i campen a plaer aquests nous gurus i magnats de les noves tecnologies, amb les seues poderoses empreses, que dissenyen les nostres vides i exerceixen una gran pressió sobre els governs a l'hora d'introduir aqueixes noves formes d'ocupació i de formes de vida, desregulades i deteriorades. No diem la nostra? No ens hi resistim? Serán els algoritmes els qui ens organitzaran la vida i ens hi dirigiran? També plantegen qüestions en aquesta línia la peli equatoriana “ Algoritmo” de Rogerio Moncayo i l’americana “ Her” de Spike Jonze amb Joaquin Phoenix.

I a casa nostra què? Analitzem ara el cas dels Riders a l’Estat Espanyol. Cal agrair que haja actuat La Inspecció de treball, jutges i el Ministeri de Treball, abordant aqueix món de condicions de treball degradades enfront de tota mena de resistències, que les hagut i segueix havent-les. Així li llei 12/2021 de 28 de setembre, modifica l'Estatut dels Treballadors per a garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l'àmbit de plataformes digitals. És fruit de l'Acord adoptat, el passat 10 de març de 2021, entre el Govern, CC. OO., UGT, CEOE i CEPYME, després del treball desenvolupat per la Mesa de Diàleg constituïda, a aquest efecte, el 28 d'octubre de 2020.

Hi ha una proposta de Directiva Europea de 9 de desembre de 2021 per a millorar les condicions laborals de les persones que treballen a través de plataformes digitals i iniciatives en la OIT.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han tingut la virtualitat de transformar, a tot el món, les relacions socials, els hàbits de consum i, amb això, han generat oportunitats de noves formes de negoci que giren, entre altres factors, entorn de l'obtenció i gestió de dades i a l'oferta de serveis adaptats a aquesta nova etapa. De la mateixa manera, els mètodes de càlcul matemàtics o algorismes s'han aplicat a les relacions de treball revolucionant la forma en què es presten els serveis, optimitzant recursos i resultats.

En l'àmbit laboral les plataformes digitals són una nova manera d'exercir el poder empresarial. Pot ser exercit de nombroses maneres i, entre elles, per mitjà de la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball a través d'una plataforma digital, que són, per tant, els actius clau i essencials de l'activitat. En aquests casos els ocupadors assumeixen els riscos de l'operació i són beneficiaris dels seus fruits, realitzant una labor de coordinació, organització o control de la prestació o ostentant la potestat sancionadora, i això encara que les seues prerrogatives es manifesten de manera indirecta o implícita, a través de la gestió algorítmica, de les condicions de treball o del servei prestat.

La labor essencial realitzada per la Inspecció de Treball i Seguretat Social es troba en l'origen de bona part de les sentències que han resolt a favor o en contra de la laboralidad de les prestacions de serveis en plataformes digitals de repartiment i que han culminat amb la STS 805/2020, de 25 de setembre.

D'altra banda els algorismes estan introduint canvis en la gestió dels serveis i activitats empresarials, en tots els aspectes de les condicions de treball i, sobretot, perquè aquestes alteracions s'estan donant de manera aliena a l'esquema tradicional de participació de les persones treballadores en l'empresa. En aquest sentit, una altra de les reflexions compartides per la taula de diàleg social consisteix a assenyalar que no podem ignorar la incidència de les noves tecnologies en l'àmbit laboral i la necessitat que la legislació laboral tinga en compte aquesta repercussió tant en els drets col·lectius i individuals de les persones treballadores com en la competència entre les empreses.

Per això la llei:

- regula la relació de treball per compte d'altre en l'àmbit de les plataformes digitals de repartiment. Estableix una presumpció de laboralitat de les activitats de repartiment o distribució de qualsevol tipus de producte o mercaderia, quan l'empresa exerceix les seues facultats d'organització, direcció i control, mitjançant la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball, a través d'una plataforma digital. Aquesta presumpció no afecta al que es preveu en l'article 1.3 de l'Estatut dels Treballadors.

- reconeix el dret del comité d'empresa a ser informat per l'empresa dels paràmetres, regles i instruccions en els quals es basen els algorismes o sistemes d'intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball, l'accés i manteniment de l'ocupació, inclosa l'elaboració de perfils.

Els algorismes són programes informàtics que recopilen dades sobre les persones treballadores, en aquest cas, per a gestionar la presa de decisions en les relacions laborals sobre bases automatitzades. No tenen consciència, ni emocions, estats d'ànim o compromisos socials. Cada vegada més les empreses es plantegen recórrer a eines d'intel·ligència artificial per a monitorar als seus empleats i fins i tot als seus clients.

Es tracta d'evitar el “costat fosc dels algorismes”, els criteris de control, les dades que contempla per a la selecció, retribució i fins i tot acomiadament dels treballadors i altres condicions de treball, per a evitar discriminacions disfressades de criteris tècnics o tecnològics i matemàtics i els prejudicis existents en la societat (edat, sexe, classe social, raça, centre on s'ha estudiat, etc.). La qüestió és qui fabrica l'algorisme i quina és la seua finalitat.

És necessari adaptar el dret del treball protector de les persones per la negociació col·lectiva i del diàleg social col·locant en el centre d'aquesta transformació digital a la persona. La inversió en Intel·ligència Artificial ha d'acompanyar-se de plans de formació en les empreses a fi de qualificar al seu personal en competències digitals no sols per als llocs de treball sinó també per al control de les decisions empresarials.